The boss. Il capo. El Padrino. El que talla el bacallà, el reparteix i ens porta croissants. Rep més trucades que la Renfe reclamacions. Té tantes factures, números i projectes al cap que de vegades no recorda el nostre nom, però li perdonem perquè es fa estimar. I ens paga cada mes. I es fa estimar. I ens paga cada mes. I es fa...

Si cal, és capaç de trobar faltes d’ortografia a les memòries de Pompeu Fabra i, encara que no ho sembli, a la nostra feina. Però com que ens ho comenta amb la seva aura de llum i felicitat absolutes, no podem dir-li que no les primeres 327 vegades que ens corregeix. I perquè és la boss, vaja. Ens encanta-li’l-en-hi!

Si la nostra feina és la guerra, l’altre boss està a primera línia, en una trinxera amb la metralladora, granades i una foto del seu gat. Veterà de veterans, ho fa tot ràpid i eficient; bé o no, no ho sabem. Però no perd el bon humor i és una estranya caixa de sons i imitacions que beu una inhumana quantitat d'infusions mentre escolta metal. Dubtem que sigui humà.

És el nostre míster relacions públiques particular. Està casat amb la cafetera de fa anys i pensàvem que parlava sol al seu racó com a conseqüència d’haver caigut de petit a la marmita de la cafeïna. Però resulta que parla amb clients que no sabíem que teníem; fa màgia com en Harry Potter, però amb menys traumes i una mica més de passió per la vida.

Els seus primers dies de pràctiques i de feina eren festius i no va venir, o sigui que estava cantat que la fitxaríem. Com que només fa que créixer i empoderar-se, estem esperant que ens compri l’empresa i viure de rendes, però no sabem si ens en sortirem. Mentrestant, escolta Taylor Swift i Justin Bieber i col·labora en totes les feines, fins i tot a desenganxar en Narri de la cafetera. YOLO!

Les seves múltiples personalitats conviuen en un cos capaç de tenir fred al Sàhara en plena onada de calor de juliol mentre escolta música pum-xim-pum-xim. Però com que totes elles saben dissenyar prou bé, anem tirant sense demanar-li massa com s’ho fa. Sempre va fins dalt, però si li portes un croissant de xocolata, no et diu que no. És feliç, som feliços!

Tan figuerenca de soca-rel que ja venia amb el local. És tan dolça, atenta i bona persona que sembla mentida que també sigui igual d’eficaç i ràpida fent vídeos, reels, fotografia i el que se li demani. Doncs sí! I encara té temps d’anar al camp de la UE Figueres, el Borussia i el Barça; i assabentar-se de tots els safarejos possibles de la comarca. Li agrada el Bad Bunny aquell, però no podia ser perfecta...

Fa tants anys que el tenim amb nosaltres que no sabem ni quan li vam posar nom, ni per què. Li posem tots els barrets i gorres que dissenyem, les samarretes que se’ns acudeixen, i no es queixa. A més, sempre està disposat a escoltar els nostres problemes, que no són pocs. Fa la funció de bar de la cantonada, però sense que ens hi deixem el sou.